Els primers campaments de Setmana Santa i d'estiu amb alguns alumnes de l'Escola on treballava en Jordi, fan funcionar molt bé. Els nens es van divertir, nosaltres també i jo com a cuinera, no ho vaig fer del tot malament.

Passades les vacances, en Jordi no va continuar amb la feina d'aquella escola... Va tornar a treballar a la impremta familiar, amb el seu pare i germans.
Poc temps desprès, gràcies a la seva afició per a tot tipus d'esport, molt aviat va tornar a estar implicat amb l'ensenyament, (aquesta vegada en una escola de nenes) començant a entrenar a basquet. Gràcies a una amistat, ens vàrem assabentar de que una escola d'Horta, necessitava un entrenador per a iniciar un equip femení. En Jordi es va presentar i s'el van quedar.

Aquelles jovenetes (14-15 anys), han estat sempre presents en el nostre record... La Rosalia Caminal, la Neus Garriga, la Nuri Solé, l'Angels Lasso, la Marta, la Tarrés, la Magda Estradé, la Montse Aragall, l'Elena... no voldria deixar-me a ningú... Jo les coneixia a totes, ja que vaig anar moltes vegades a veure-les jugar. Les meves filles tot i siguent molt petites, ens les emportàvem als partits (fins i tot encara menjàven papilles... La Rosalia, la Nuri i la Neus, ens van fer de cangurs durant alguns campaments a Tavertet. 
Els horaris d'entrenament, permetien a en Jordi, compaginar la feina de la impremta amb la preparació de l'equip.
Al participar en les lligues escolars, li va permetre relacionar-se amb altres equips i entrenadors, conèixer altres escoles... aquest nou ambient, li obrí altres oportunitats, així que posteriorment, va passar a entrenar un altre equip (també femení).

Aquest equip tenia la seu a l'Escola Sant Ramón Nonato, del barri de Collblanch de Barcelona. Era un equip més consolidat, ja que participava a la lliga de "Educación i Descanso", on hi jugàven equips d'empreses, clubs, etc...
Els partits es celebraven en diumenge al matí. l'Escola estava situada a la carretera de Collblanch i estava dirigida per monges. Durant dos temporades, tots els diumenges al matí, en el transcurs de la lliga, la Núria, la Gemma (les meves filles) i jo, anàvem a presenciar aquells partits. No sé si va ser per influència d'aquella època, totes dues en l'etapa d'adolescència, també vàren jugar a basquet, i naturalment el seu entrenador també va ser el seu pare.

També recordo amb molt d'afecte a les jugadores... Montse Bartomeus, Maribel Mitjavila, Chus, Chelo, les germanes Bea i Jose, Flora, Rosa Mª Esteve... Posteriorment, amb algunes de les jugadores d'ambdos equips, en van formar un de sol, tenint la seu a la U.E. Horta.