la última conversa que vaig tenir amb en Ramon

La última conversa telefònica que vaig mantenir amb en Ramon, em va motivar novament a escriure. Tant ell com la Isabel Cramp, havien llegit el meu bloc i tots dos van dir-me que no ho deixés... que s'ho havien passat molt bé al llegir-ho. És per això, que m'he decidit a continuar, però no se fins quant...

Quant en Jordi treballava a l'Escola Pare Manyanet de la travessera de Les Corts, va néixer la nostra segona filla, la Gemma. S'acostava l'estiu i podria gaudir de dos mesos llargs de vacances. Llavors portàvem un parell d'anys de casats. La nostra vida transcorria amb tota normalitat, nosaltres dos i la Núria i la Gemma petites. Havíem deixat la nostra casa de "La Florida", i ens havíem traslladat novament al Poble Sec, on vivíem a casa dels meus pares, en espera de trobar un pis, ja que a La Florida en aquella època, ens havíem de desplaçar per tot, no hi havien serveis, ni metge, ni escola... i fins hi tot, els carrers eren de terra (sense asfalt), ni voreres... el cotxet de les nenes es quedava clavat a la terra.

Un bon dia, el Jordi em va fer aquest comentari... M'he enterat de que la casa de colònies que la parròquia te a Tavertet l'han deixat, ja que han comprat la que hi ha davant, al mateix carrer. He pensat que podríem llogar-la nosaltres, per anar a passar caps de setmana, i a l'estiu podria emportar-me alguns dels nanos de l'escola a fer-hi campaments...

La vida d'en Jordi ha girat sempre al voltant de la natura, l'esport i els nens; l'ambient de jugar amb ells, fer-los participar en el joc, en l'esport, engrescar-los en nous projectes... sempre ha cregut que tot això era imprescindible per completar una bona educació en el moment i per al futur. Aixì va ser, com posàrem fil a l'agulla per tal d'aconseguir llogar aquella casa a Tavertet, comarca de Les Guilleries. Un poble molt petit, només tenía tres carrers i poquíssims habitants, S'hi arribava per una pista forestal des de Sta. Mª de Corcó.

Hi havia una botiga de queviures-forn-bar propietar de l'Alcalde (que era el forner), una Fonda, l'Esglèsia i el cementiri. L'únic telèfon era el d'una centraleta que funcionava amb una mena de manivela, que al fer-la voltar ràpida i successivament conectava amb la centraleta de Sta. Mª de Corcó (L'Esquirol) i desprès amb Manlleu. La casa on anàvem a telefonar, era una granja on també hi compràvem la llet naturalment de vaca auténtica, (actualment és una Residència Casa de Pagés, on vam passar un cap de setmana, regal que ens van fer les nostres filles). Aquest negoci el porten les mateixes persones d'aquella època, els quals ens vàren reconèixer al parlar amb ells durant la nostra estada

La nostra casa tenia el nom de "Can Corder" i estava situada al carrer de Baix. Era propietat d'una família resident a la ciutat de Vic. Vàrem arribar a un acord econòmic, i la llogarem per la quantitat de 20.000 pesstes l'any.

La casa era tota de pedra, i  tenia planta i dos pisos; els terres eren tots de fusta, menys l'entrada que era de terra i el paleta del poble ens la va emporlanar. Nosaltres ja coneixíem aquella casa, ja que hi havíem anat de campaments de Setmana Santa, amb la Secció Unitària de l'Agrupament Escolta Isidre LLussà. Aquells van ser els meus primers campaments on vaig fer la intendència i cuina amb la Rosina Oliveras. En Jordi encara havia d'anar a la mili i junt amb en Jordi Roca, portàven la Secció. La casa ja estava una mica condi-cionada. La cuina era gran; també hi havien uns lavabos col.lectius. Tot molt rústic, però per a nosaltres era suficient, per pasar-hi uns dies de diversió a la natura.

El primer que vàrem fer, va ser mobilitzar els companys i la família, per tal de netejar i endreçar la casa. Com no podria ser d'altra manera, ningú ens va fallar. Els meus pares Felipe i Inés, la meva sogra Pepita, el meu cunyat Manolo...El meu cosí Felipe que ens va ajudar amb la furgoneta d'on treballava per transportar material; en Ramon Garcia i en Carlos Carreras, com a llauner i fuster; el meu pare emblanquinant parets amb calç, La Maria Laverny i jo mateixa netejant. Sempre recordaré que les primeres llums que posàrem, van ser fetes per en Ramon i en Carlos... dos aplics de paret rústics i una lámpara amb cadenes i una roda de fusta amb varies bombetes... la vàrem penjar al rebedor de la casa. Un cop tot net, el següent pas va ser moblar-la. Les primeres lliteres les vàrem comprar a la casa "Flex". Les mantes, matalassos i coixins a la "Casa de las Mantas". Les taules del menjador, eren uns tableros d'aglomerat, recolzats sobre uns caballetes de fusta. Per seure uns troncs molt grossos i forts, feien de tamborets. Els estris de la cuina i menjador els comprarem als "Magatzems Capitolio" del carrer Pelayo i "Casa Mape" del carrer Blasco de Garay del Poble Sec. Els meus pares ens feren un petit prèstec per poder ajudar-nos a pagar tota aquella inversió, amb la nostra promesa de poder retornar aquella ajuda en el futur.